Skip to main content

«Quan expulsem a un alumne, l’estem desvinculant del sistema. Hem de fer que la part punitiva sigui de reparació, que l’alumne tingui l’oportunitat durant el temps que dura l’expulsió de reconduir la situació i tornar a l’institut amb una altra motivació i actitud. A Saó trobem aquest complement», Miquel Navarro, docent de l’INS Ribera Baixa, membre de l’Assemblea de Vaga de Ribera Baixa.

Parlem amb la Mercè López i el Miquel Navarro, membres de L’Assemblea de Vaga de l’INS Ribera Baixa, que ens van contactar per fer-nos entrega d’una donació econòmica.

Hem aprofitat per aprofundir sobre el context educatiu i els reptes, l’alumnat, l’abandonament escolar i com des del projecte Bassa som un suport socioeducatiu per aquells alumnes de l’institut que presenten més dificultats i especialment pel que han estat expulsats.

Primer de tot moltes gràcies per la donació que ens heu fet des de l’Assemblea. Tant pel que significa d’ajut econòmic com sobretot perquè hàgiu pensat en Saó com a entitat destinatària.

M.N.: Tot va sorgir durant les jornades de vaga educativa dels últims mesos. El professorat que forma part de l’assemblea de vaga del nostre institut va decidir fer una acció informativa durant la jornada del 9 de juny, amb una parada des d’on informàvem dels motius que ens portaven a manifestar-nos.

Aquell dia també vam fer una col·lecta de donatius per part del professorat que s’adheria a l’acció, per després fer un donatiu a alguna associació vinculada amb l’educació al municipi. I sense cap dubte vam decidir que fos Saó.

Quin és el context educatiu actual, quins reptes tenim?

M.N.: Parlem molt d’inclusió educativa, però aquesta no és possible si no es destinen els recursos necessaris: econòmics, de personal, formatius, etc.

La introducció de l’ESO va suposar allargar l’escolaritat obligatòria 2 anys més, dels 14 als 16. Com a professor d’un institut que acull nois i noies amb problemàtiques socioeconòmiques familiars complexes, ens trobem amb alguns d’ells que els costa sostenir els estudis en aquest final d’etapa i que poden acabar fent un abandonament escolar.

Abans de l’ESO els nois i noies d’aquestes edats tenien itineraris educatius alternatius que podien donar resposta a la seva situació. Ara aquest alumnat està a l’institut i nosaltres no tenim els recursos per poder-los atendre dins l’aula i això genera problemes entre l’alumnat dins l’aula.

Tenim entre 22 i 30 alumnes per aula. Durant la pandèmia va haver-hi una injecció de professorat i ens vam organitzar per fer grups més petits, però ara ja no hi ha aquests recursos i no ho podem mantenir. Això era una de les reclamacions de la vaga.

M.L.: a més, tots els reforços que van venir amb la pandèmia els han tret. I van ser un suport molt gran per atendre la diversitat. Amb tutories de 30 persones no t’hi pots dedicar si no és a costa de renunciar a les classes.

M.N.: Quan tens 150 alumnes, si per avaluar cadascun és complicat, imagina’t trobar el temps per dedicar l’atenció que els nois i noies necessiten i que des de casa no se’ls hi pot donar.

Com és l’alumnat de l’INS Ribera?

M.N.: Hi ha molt alumnat amb necessitats educatives, que viuen en entorns familiars i socials complicats, en que la família no els pot donar el suport educatiu que necessiten, alguns tenen germans a càrrec seu.

Des dels instituts hauríem de ser capaços de donar resposta a aquests nois i noies per tal que no es quedin enrere. Com a professor de català a vegades m’agradaria deixar de fer l’assignatura per poder treballar temes més bàsics, que de ben segur després repercutirien en un millor aprenentatge.

M.L.: D’aquests alumnes que estan en situacions de vulnerabilitat, alguns s’esforcen molt i van superant obstacles, però d’altres es rendeixen, i això deriva a un comportament més disruptiu, i si van a classe, ho fan totalment desmotivats i amb la intenció d’escalfar la cadira i això és un problema, que genera més conflictivitat.

Com deia, n’hi ha d’altres que tot i la situació de vulnerabilitat familiar tenen moltes ganes de tirar endavant. I t’ho diuen: jo potser no podré fer això, però sí que puc aconseguir treure’m una determinada formació.  N’hi ha d’altres, en canvi, que no s’ho plantegen.

Valdria la pena tenir recursos perquè tots tinguessin les mateixes oportunitats d’accés a una formació que els garanteixi un futur digne.

Tinc present un noi, que el vaig tenir a segon d’ESO. Un noi que no vam trobar una altra sortida que expulsar-lo. I des de l’orientadora del centre va ser derivat al projecte Bassa de Saó.

El canvi que va fer va ser increïble, el seu comportament va canviar de la nit al dia. I tot i les mancances que pugui tenir en l’àmbit escolar, aquest noi amb un acompanyament individualitzat té moltes possibilitats de treure-s’ho amb èxit.

M.N.: Recordo aquest noi. Tenia poca tolerància a la frustració. Si dins l’aula et trobes amb quatre alumnes més amb dificultats similars i/o més complexes, és impossible donar l’atenció necessària.

En el centre podem oferir activitats complementàries, des de les unitats d’escolarització compartida (UEC) que garanteix l’atenció educativa necessària a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar. Són uns 15-20, però hi ha molt absentisme.

M.L.: Una de les activitats amb la qual comptàvem fa temps era l’aula de cuina, on sovint els nois que els hi costava més integrar-se a l’aula, podien aprendre a partir d’un altre itinerari curricular. Ara ja no hi és aquesta opció, no coneixem el motiu, i va ser una llàstima. La cuina també va desaparèixer, i ara a la UEC són uns 15 alumnes que tendeixen a l’absentisme.

bassa

Com ha afectat la pandèmia a l’absentisme?

M.N.: D’ençà que vam tornar al format presencial, els protocols d’absentisme es van flexibilitzar més, podríem dir que s’han guardat a un calaix. El motiu és que hi ha famílies que els va agafar por i volien reduir el contacte amb l’exterior. Però avui en dia, ja no és un tema de por, és simplement l’excusa perfecta per desvincular-se del sistema.

La realitat és que com més grans és l’alumnat més absentisme, i per donar resposta es posen alternatives com la UEC i els PFI’s. El problema és que per accedir als PFI s’ha d’acabar 4t d’ESO i això és difícil si l’absentisme es produeix abans. No sé si és que cada cop derivem més gent o menys recursos.

M.L.: També hi ha alumnes que volen continuar estudiant, però no batxillerat i que opten pels cicles formatius. Però si no tenen plaça, retornen a l’institut per fer batxillerat, tot sabent que els costarà i segurament hi haurà un abandonament abans d’acabar el primer any.

L’oferta de cicles hauria de ser més gran. És un altre dels motius de la vaga, garantir-ne la igualtat d’oportunitats i que tothom tingui accés als estudis que desitja.

Què valoreu del projecte Bassa de Saó?

M.L.: Els alumnes que venen a Saó, sigui perquè han estat expulsats o perquè és necessari un suport individualitzat, fan un canvi important. Els ensenyeu a estudiar i promoveu que continuïn estudiant. També aprenen a gestionar el seu temps, millorar la comprensió lectora, i que no s’aprenguin les coses de memòria, sinó que entenguin el que estudien.

Un noi com del que parlàvem abans, que és sancionat i expulsat, de no existir Saó no sé quina opció hagués tingut.

El que m’agrada de Saó és que hi ha nens que per condició social i econòmica que no es veuen capaços de continuar estudiant, però des de Saó se’ls acompanya per gestionar com tirar endavant.

M.N.: Als centres educatius tenim normes i processos per acabar prenent la decisió sobre una expulsió. El sistema educatiu no hauria de ser punitiu, s’ha de fer un treball. Quan expulsem un alumne, l’estem desvinculant del sistema.

Hem de fer que la part punitiva sigui de reparació, que l’alumne tingui l’oportunitat durant el temps que dura l’expulsió de reconduir la situació i tornar a l’institut amb una altra motivació i actitud. A Saó trobem aquest complement.

Per exemple, una expulsió de tres mesos, t’evoques a perdre l’alumne, per ell o ella és com donar-li un premi, però en el fons és una condemna. Si l’expulsió no va acompanyada de recursos com Saó, aquest noi o noia es desvincula totalment del sistema.

M.L.: Per protocol d’expulsió al professorat se’ns demana només que li enviem feina, però si no feia la feina abans com la de poder fer ara? Aquesta no és la solució. I Saó és un suport necessari.

Què us diuen els alumnes que han estat en el projecte de Bassa de Saó?

M.L.: Els nois i noies que hi participen manifesten que a Saó han estat molt bé, que no volen tornar a l’aula. També és important i no sempre passa que des de l’institut, tant docents com companys/es d’aula, puguem posar una altra mirada sobre aquest alumne que ha fet tot un treball personal per canviar actituds i comportaments.

La Fabiana Pons, responsable del projecte Bassa ho confirma i explica el perquè: venen per una expulsió i es troben acompanyats i orientats, per això un alt percentatge demanen continuar participant en el projecte de Saó, després del retorn a l’aula.

Els nois i noies troben a Saó un espai de suport personalitzat, un temps per reparar el vincle amb el centre educatiu i per repensar les conseqüències de l’abandonament escolar prematur. Treballem amb els nois i noies des de la vinculació, creant espais de confiança entre ells i elles i on se’ls valora i se’ls escolta.

Gràcies, Miquel i Mercè per compartir amb Saó la vostra experiència com a docents i membre de l’Assemblea de Vaga de l’INS Ribera Baixa, per teixir aliances i sumar-vos a donar les oportunitats necessàries per evitar l’abandonament prematur i el fracàs escolar al Prat.

Articles relacionats

Entrevista a Elena Muñoz, coordinadora projectes d’infància i família

| Infància i família | No Comments
“Creem processos en què les persones recuperen la confiança en si mateixes i se senten part activa de la societat, capaces d'aconseguir allò que es proposen”. Parlem amb Elena Muñoz,…
casal d'estiu saoprat

Casal d’estiu Saó, un estiu per recordar

| Infància i família, Joves | No Comments
El casal d’estiu Saó s’ha consolidat com un espai d'esbarjo al Prat en un entorn immillorable on els infants i joves han gaudit d’activitats a l'aire lliure compartit amb altres.…
verema solidaria

La verema solidària, una iniciativa per trencar amb l’exclusió social

| #femSaó | No Comments
La verema solidària 2022, una experiència diferent i única de col·laborar amb els projectes de Saó Fa poc més d’un any que vam conèixer la iniciativa #veremasolidària, una proposta que…
abandonament escolar prematur

Parlem sobre l’abandonament escolar prematur amb professorat del Prat

| Joves | No Comments
«Quan expulsem a un alumne, l’estem desvinculant del sistema. Hem de fer que la part punitiva sigui de reparació, que l’alumne tingui l’oportunitat durant el temps que dura l’expulsió de…
0 0 vots
Article Rating
Subscriu-te
Notificar de
0 Comments
Comentaris en línia
Veure tots el comentaris
Share This