Tallers d’Integració, un espai d’alfabetització lingüística i participació per a dones migrants

Avui parlem amb la Rosa i la Begonya, dues voluntàries i les impulsores del projecte Tallers d’Integració, espai d’alfabetització lingüística per afavorir la integració de les dones migrants

Com van començar els Tallers d’Integració?

La primera relació amb aquestes dones va començar fa molt de temps, quan nosaltres érem professores. Elles tenien els seus fills i filles a l’escola, però no dominaven l’idioma, no sabien expressar-se. Per això, vam pensar una manera d’ajudar-les. La majoria venien del barri de Sant Cosme i va ser quan van muntar al Prat un servei d’alfabetització lingüística per a les dones que ho necessitaven. Nosaltres, no vam fer cap mena de propaganda, sinó que elles mateixes es convidaven les unes a les altres a venir.

Aquest servei es va crear per dues necessitats. La primera, era normalitzar el seu dia a dia millorat l’expressió, entenent i fent-se entendre i la segona necessitat era que sortissin més de casa i es relacionessin.

Quin és el perfil de persones que hi participen?

El perfil de dones és molt variat, per la majoria són marroquines majors, que necessiten millorar la llengua per poder seguir els seus fills i filles a l’escola, però també acompanyem a dones joves que necessiten adquirir el domini de la llengua per tenir l’oportunitat d’incorporar-se al món laboral.

Quines són les competències lingüístiques que es treballen en el Taller d’Integració?

El que treballem en els Tallers d’Integració és bàsicament vocabulari, la manera d’expressar-se en la vida quotidiana, d’anar a comprar o al metge, d’anar a parlar a l’escola, bàsicament coses necessàries de la vida quotidiana.

Posem l’accent en l’expressió oral, la qual cosa necessiten cada dia per saber expressar-se. Volen que puguin anar soles vagin a comprar i sàpiguen els noms dels productes i aliments; que no assenyalin amb el dit al metge que volen quan han de demanar cita o a l’escola dels seus fills i filles. On posem més l’accent, és en l’oral a aprendre a parlar, més que l’escrit. L’escrit ho demanen les més joves perquè ho necessiten, però principalment l’expressió oral.

Quines activitats es realitzen al barri?

Nosaltres les informem de totes les activitats que hi ha al barri, i a les quals poden assistir o participar, les invitem a assistir a la castanyada, a veure el pessebre, en general coses que hi ha a la ciutat. Malgrat això són molt reticents a anar-hi, ja que tenen grups amb els quals elles es relacionen.

Però sí que van participar en el dia de la dona que vam celebrar a Saó. Anys anteriors, es van fer concursos de truita i sopes i també van participar, encara que l’aparició de la covid les va frenar molt.

Per a vosaltres què és el millor dels tallers, què és el que més us omple?

Personalment, la relació que aconsegueixes amb elles, són dones molt agradables, agraïdes del que estan fent, i receptives. A més, tenen molt interès a venir, mai fallen i si ho fan, té una justificació i t’ho expliquen.

Quant de temps participen les dones en els tallers d’alfabetització lingüística?

No hi ha un temps estipulat, nosaltres les acollim sempre que elles vulguin venir. Hi ha algunes que venen des de fa vuit anys!

Els tallers per a elles no només és un lloc on aprendre l’idioma, sinó que va molt més enllà, també una excusa per sortir de casa, poder relacionar-se i crear un nou cercle social.

Com solen conèixer els tallers?

Bàsicament, d’unes a altres. La majoria són marroquines, tenen molta relació entre elles i s’ho comuniquen de seguida. Ara mateix ha arribat una participant que fa 15 dies que arribat des del Marroc.

Quins canvis li suposa a les dones per a la seva vida quotidiana?

Principalment, la seguretat que assoleixen gràcies a relacionar-se i a poder-se fer-se entendre i entendre el que els va dient. Això se’ls nota en la manera d’expressar-se que tenen menys vergonya i més llibertat i autonomia.

Quina és la vostra valoració amb relació a aquest projecte?

Per a nosaltres els Tallers d’Integració per l’alfabetització lingüística de dones és molt positiu, ja que tenim un al·licient molt gratificant que és poder fer un servei a aquestes dones que es troben molt desvalorades o marginades per no poder expressar-se o no entendre el que els estan explicant.