Skip to main content

Entrevistem a Gala Montseny i a Josep Maria Palacios, Mediadors del Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament del Prat de Llobregat per parlar sobre com acompanyar els casos d’assetjament en l’entorn escolar.

Què és el servei de mediació i per què va néixer?

El Servei de Mediació té 25 anys al Prat i és un dels serveis de mediació comunitària més antics. En els primers anys era una estructura molt més petita, amb molts menys mitjans i persones. Ara és un servei que ja s’ha consolidat i està entrant dins de la cultura de la ciutat.

Nosaltres atenem qualsevol conflicte que pugui haver-hi en el Prat. Els àmbits principals són el veïnal, que té a veure amb les olors, el soroll, males relacions; i el familiar que engloba un ampli ventall de casos, de relacions entre pares i fills, la cura dels grans, germans, temes més de dinàmica familiar, separacions i incompliments del conveni… També es fa mediació amb entitats, espai públic, i àmbit de l’educació.

Tanmateix, rebem casos judicialitzats en què el jutge paralitza el procés per poder fer mediació entre les parts i atenem també Mesures Penals Alternatives.

Mediació a les escoles del Prat contra el Bullying

Què és la mediació reparadora?

La mediació reparadora està adreçada a aquelles persones que han estat objecte d’un expedient sancionador que té com a conseqüència una sanció econòmica per infracció a l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència Ciutadana del Prat de Llobregat, i que, sense ser greu, sí que genera un dany a la comunitat, de forma individual i/o col·lectiva.

En aquest cas es preveu la possibilitat de substituir voluntàriament sancions econòmiques per fórmules alternatives de reparació del dany i en benefici de la comunitat.

El que es pretén és crear responsabilitat comunitària entre la població a través del diàleg compromès amb la gestió de conflictes. Ho poden demanar aquelles persones que han estat objecte d’un expedient sancionador per infraccions de l’Ordenança de civisme i convivència ciutadana.

Mediació restaurativa El Prat

Quin és el rol del mediador? I com treballa un mediador?

El primer que fem és una entrevista, treballem amb l’escolta empàtica i sense judici, escoltem amb el principi d’imparcialitat, no li donem raó a cap part sinó que treballem per l’equilibri entre les parts. Treballem amb el principi de la neutralitat, donant veracitat als relats d’ambdues parts i les empoderem perquè siguin elles les que creein les estratègies per rebaixar el malestar o arribar a un acord.

Les persones que participen ho fan des de la seva voluntarietat, en els espais del servei de mediació perquè d’aquesta manera l’emocionalitat sigui més baixa. És un espai segur, confidencial i protegit per a totes les parts.

Els convidem a fer una sessió conjunta. Normalment, en els casos veïnals el 90% s’arriba a acords amb unes tres sessions. Quan és un cas de particular a particular, no treballem per aconseguir un acord, sinó per evitar patrons i canviar la capacitat de gestionar conflictes futurs. Quan el conflicte és familiar són necessàries més sessions perquè hi ha patrons i qüestions relacionals de fa anys i que ho fan més complex.

Un dels punts que hem començat a treballar aquest any i en el que estem insistint és que el servei el coneguin els i les joves, ja que normalment no venen; estem mirant la manera d’acostar-nos a ells i elles, treballant en xarxa amb entitats com El Lloro; la majoria de les persones que utilitzen el servei tenen més de 40 anys.

Quan parlem d’assetjament escolar o bullying a què es fa referència?

La paraula bullying s’ha popularitzat molt, però preferim parlar d’assetjament. A vegades hi ha incidents greus, però no son assetjament escolar, hem de poder distingir els diferents termes.

Perquè sigui assetjament escolar s’han de complir principalment tres situacions:

Hi ha d’haver la voluntat de fer mal a una altra persona, o cap a un grup de persones. Ha de donar-se amb persistència en el temps. Hi ha d’haver un desequilibri de poder entre la víctima i l’agressor, que no sempre ha de ser obvi, ja que en molts casos és sentit. Que una de les parts que ho estigui patint, ho estigui sentint com a desequilibri, això és suficient perquè aquest desequilibri existeixi.

Fugim del terme de víctima i agressor, perquè quan un jove o infant està realitzant un assetjament, vol dir que no està bé, i també és víctima de moltes altres coses. Aquest focus és també molt important, perquè existeix.

Els i les joves d’avui dia són conscients sobre les conductes d’assetjament quan es parla de bullying?

És una paraula que s’ha banalitzat i entre els nois i noies se’n fa ús per descriure situacions que no ho són. Per exemple, no és bullying quan hi ha una diferència d’opinió; la persona que ho atribueix a bullying pot ser que ho faci pel mal ús de la paraula, en lloc de fer-se conscient que els altres poden tenir una opinió diferent de la seva.

No sempre hi ha hagut registre de com ha evolucionat el bullying. Ara la novetat és el cyberbullying, d’ençà que s’ha universalitzat l’ús de les xarxes socials, que fa que un infant o adolescent quan pateix assetjament escolar, quan surt de l’escola no pot passar a un espai de seguretat i tranquil·litat fins a l’endemà perquè les xarxes impedeixen la desconnexió. També l’anonimat afavoreix i multiplica l’assetjament i les seves conseqüències.

Un dels preceptes per tal que hi hagi assetjament és que ha d’haver-hi una voluntat de fer dany, però dins d’això hi ha una nuvolositat perquè molts cops ens hem trobat que hi ha persones que et diuen que feien broma, que no assetjaven. També cal remarca que una cosa és adonar-te que estàs assetjant o que algú ho fa, i una altra és conèixer les conseqüències d’això, com per exemple, casos d’assetjament que han acabat en suïcidi. L’assetjament és una cosa que molta gent arrossega durant molt de temps.

L’assetjament es fa en grup o sempre és d’individu a individu?

És molt divers, pot ser una persona que comenci o pot ser un grup. Nosaltres treballem molt en el fet de detectar la responsabilitat de la situació, com ara quins són els afectats.

Els adults demanen als infants i adolescents que ho expliquin tant si són les víctimes com si són observadors, però si ho fan se senten desprotegits perquè com adults no els hi sabem donar aquesta protecció. Quan un infant o adolescent no diu res sobre el que està passant potser és perquè té por del que li pugui succeir; per exemple, l’assetjaran a ell, tindrà problemes amb els companys de classe?

I que passa quan ets observador-a d’un acte d’assetjament?

Els infants i adolescents que agafen el rol d’observadors ho fan perquè o bé tenen por o bé hi ha complicitat. Des de l’enfoc restauratiu un dels aspectes que treballem és l’empatia, perquè puguin fer canvis i deixin de pensar que si no va amb ells i elles, no els afecta.

Quan treballem des de la mediació preventiva són pràctiques restauratives i la mirada és per crear comunitat i vincles entre els companys i companyes de classe perquè no passi això. En els grups classe hi ha poc temps per fomentar el sentit de pertinença al grup i el vincle entre companys. A les sessions que fem a les aules, quan finalitzem demanem a l’alumnat que ens diguin que s’emporten d’aquest espai; molt sovint ens diuen, «m’he sentit escoltada, m’ha agradat que s’hagi parat l’horari lectiu per escoltar i perquè m’escoltin».

Què pot fer la mediació restaurativa respecta l’assetjament escolar?

L’article 32 de la Llei d’Educació Catalana (LEC 2009) parla sobre la mediació escolar com a procediment per a la prevenció i resolució de conflictes en l’àmbit escolar.

No obstant per fer mediació hi ha d’haver un equilibri entre les parts i en el cas del bullying, hi ha un abús de poder entre iguals, per tant, les dues maneres d’afrontar l’assetjament escolar és des de la mediació preventiva i des de la mediació restaurativa.

Com es realitza la mediació restaurativa des de les escoles?

Una escola restaurativa és una escola amable, capaç de generar relacions positives i saludables on tothom té la possibilitat d’expressar i compartir sentiments, emocions i necessitats, per tant, una escola restaurativa és una escola que escolta.

Generar espais que puguin permetre a cadascú explicar el seu punt de vista, la seva història, compartir sentiments, necessitats i pensar estratègies per a donar-hi resposta promourà la superació de qualsevol situació donada, la responsabilització, la reparació i la resiliència.

Anomenem escolta restaurativa a aquella que ens permet transitar pels 5 principis que planteja el model restauratiu de B.Hopkins i les preguntes restauratives.

Quins són els beneficis de la mediació restaurativa?

Les pràctiques restauratives actuen abans, durant i després del conflicte. Posem molt el focus en la prevenció, ja que d’aquesta manera, és menys probable que hi hagi casos d’assetjament. Però si hi ha conflicte la mirada també és de restauració per reparar el dany.

Per exemple el cercle de diàleg és una eina restaurativa i també funciona molt bé com preventiu de l’assetjament, ja que es treballa abans que sorgeixin els conflictes.

La diferència amb les sancions és que poden ser un mètode ràpid i efectiu a curt termini, però si no repares el dany i només sanciones pot ser que el conflicte torni a esclatar. La diferència és que des de la mediació restaurativa es treballa el conflicte actuant des de dins, amb entrevistes individuals i després grupals.

Articles relacionats

Depressió a l'adolescència

Depressió a l’adolescència i l’impacte en el seu futur

| Joves | No Comments
Segons l’OMS, el 50% dels trastorns de salut mental apareixen en l’adolescència, abans dels 14 anys. En aquest context, la depressió pot convertir-se en un obstacle important per al desenvolupament…
Emancipació dels joves

Parlem del futur dels i les joves

| Actualitat, Joves | No Comments
Recentment, vam tenir l'oportunitat de participar en el programa «Ningú és perfecte» amb Sandra López de «elprat.ràdio», on vam presentar els projectes Ocell de Foc i PatiPami de SaóPrat, i…

Entrevista a la Maxi, sobre SaóNeteja i el taller de Bella Aurora

| Empresa d'Inserció | No Comments
«Ha cambiado todo, todo para bien. Antes me estaba hundiendo, no quería salir ni arreglarme. Ahora tengo más ánimo, voy a trabajar, a pasear, a tomar algo con las amigas.»…

SaóNeteja visita el laboratori de Bella Aurora

| #femSaó, Actualitat | No Comments
L'equip de Saó Neteja va participar en un taller realitzat amb els laboratoris Bella Aurora El nostre equip de SaóNeteja van gaudir d'una jornada molt especial a les instal·lacions de…
0 0 vots
Article Rating
Subscriu-te
Notificar de
0 Comments
Comentaris en línia
Veure tots el comentaris