El Jesús Gómez és el tècnic de Nova Ciutadania del Servei d’Acció Social del Prat de Llobregat. Amb ell parlem sobre el tipus d’acollida que fa la ciutat del Prat a les persones migrades i com es treballa per la inclusió social.
Podries explicar-nos per què es va crear el servei de Nova Ciutadania i quina funció fa actualment?, en què es focalitza?
El Servei de Nova Ciutadania es va crear l’any 2005 i a partir d’aquest moment s’han anant desenvolupant diversos dispositius d’acollida adreçats a les persones migrades i refugiades. També s’ha organitzat una programació d’activitats de sensibilització sobre migracions i interculturalitat i un espai de participació de les entitats que és la Taula per una Nova ciutadania.
Quin és el % de les persones migrades al Prat i de quins països provenen?
El tant per cent de persones estrangeres és d’aproximadament un 10%. Si considerem totes les persones nascudes fora d’Espanya (amb nacionalitat espanyola o estrangera) s’apropa al 15%. Els principals països d’origen d’aquestes són el Marroc, Colòmbia, Xile, Xina i el Perú.
Algunes de les persones que participen en els projectes de Saó són nouvingudes, però la majoria són persones nascudes al Prat amb pares i mares que van migrar dels seus països i van arribar a la ciutat fa anys. Per què continuem dient que un nen o nena nascut al Prat i que ha crescut aquí, és immigrant?
La societat ha de reconèixer la diversitat com un fet propi i positiu i hem de deixar de fer servir el concepte immigrant de forma genèrica. A tots els i les joves que han crescut aquí se’ls ha de deixar de preguntar d’on són i reconèixer-los plenament com catalans.
Crec que falta que el reconeixement positiu de la diversitat es faci en tots els àmbits, principalment aquells que tenen més impacte en la percepció del que som com societat, com els mitjans de comunicació, la política i el món de la cultura.

Com entitat, coneixem les dificultats que es troben aquestes persones per poder accedir a un habitatge, una formació o d’un contracte laboral. Quines són les expectatives, obstacles i reptes que es troba una persona nouvinguda? I una persona migrada?
Les persones migrades es troben immerses a una cursa d’obstacles des del moment que arriben. El principal problema és per la majoria la manca de permís de residència i treball, fet que dificulta l’accés al treball regular i a les prestacions socials.
L’accés a l’habitatge és també un problema molt greu. Els preus dels lloguers són molt elevats per tothom, però les persones migrades sense residència no poden llogar de forma regular ni accedir a cap ajut públic. Els primers anys del procés migratori són realment difícils i les expectatives que tenien abans d’arribar rarament s’assoleixen.
Les dones migrades són un dels col·lectius més discriminat i amb més manca d’oportunitats i són les que tenen més càrregues familiars. Malgrat aquesta situació, són molt resilients. Quin és el coneixement que teniu d’aquesta realitat des de NC i quina resposta/programes doneu?
Les dones migrades pateixen una discriminació múltiple pel fet de ser dones, migrades, de classe treballadora i a això també s’afegeix la discriminació que pateixen les dones que porten vel islàmic o pel color de la pell.
Des del nostre servei tenim un programa específic d’atenció a les dones migrades. Recentment, hem fet tallers de coneixement de l’entorn per dones magribines i pakistaneses i també tenim un projecte on participen dones xineses.
Als actes al voltant del passat 8 de març hem promogut que les dones migrades participessin amb una pancarta pròpia a la manifestació del conjunt del moviment feminista del Prat. Aquesta experiència ha estat molt enriquidora, ja que les dones migrades s’han pogut expressar des de les seves pròpies identitats diverses en una activitat reivindicativa amb el conjunt de les dones.

A SaóPrat treballem per la inclusió social i garantir els drets de totes les persones. És El Prat una ciutat acollidora?
En termes generals la ciutat del Prat és una ciutat acollidora. Hi ha una xarxa molt densa de serveis municipals i de les entitats que cobreix moltes de les necessitats que tenen les persones migrades quan arriben.
Malgrat això hi ha necessitats que per factors legals no podem resoldre i que correspon fer-ho a altres administracions, com és el tema de l’habitatge i també l’accés al treball regular.
Com treballeu per afavorir l’acceptació de la diversitat cultural entre la ciutadania i evitar actituds discriminatòries i de racisme, si és que n’hi ha?
Els darrers anys ens hem centrat molt a fer sensibilització a favor de la interculturalitat amb els joves. Hem fet centenars de tallers sobre diversitat cultural per alumnat de primària i també tallers antirumors als instituts i AMPA/AFA.
En aquest sentit, queda molta feina per fer perquè desgraciadament a la nostra societat hi ha actituds racistes i xenòfobes tot i que no s’expressin de forma explícita. Crec que aquest tema ha de ser un eix central de treball pels propers anys.
Com creus que serà la convivència entre la ciutadania del Prat els pròxims anys? Anem cap a una ciutat (i ciutats, en general) inclusives? Es plantegen polítiques públiques per aconseguir-ho?
Crec que en els temes de convivència afecten molts factors. Un d’ells és la pobresa i l’exclusió social. Això dependrà no només de les polítiques locals sinó de la situació del mercat laboral, en general. Al Prat es treballa des de fa anys de forma molt coordinada des de diversos departaments i també amb la participació de les policies en seguiment de la convivència a la ciutat.
L’Ajuntament del Prat es caracteritza històricament per tenir unes línies de treball molt inclusives. Tenir l’objectiu de no deixar ningú sense protecció és una fortalesa de la nostra ciutat. Diversos estudis indiquen que el Prat és dels municipis mitjans amb menys desigualtat i més inversió social per habitant.
El repte pels propers anys és adaptar-se els canvis i afrontar els reptes que tenim com l’envelliment de la població, l’acollida de població migrada o els canvis al món laboral.
Articles relacionats


