Entrevista als responsables de l’Empresa d’Inserció

El Jordi, la Berta i l’Olga estan al capdavant de les tres línies d’activitat de l’Empresa d’Inserció de SaóPrat, Reformes, Disseny i Neteja. Ens expliquen com va néixer l’Empresa d’Inserció i quin propòsit té.

Què és una empresa d’inserció (E.I.)?

Jordi: Una empresa d’inserció és una empresa protegida que dona oportunitats laborals a persones que es troben en risc d’exclusió social, que estan en seguiment de Serveis Socials o per l’Àrea de Joves Tutelats i Extutelats de la Generalitat.

Olga: Contractem persones que tenen greus dificultats per accedir al mercat laboral ordinari i a l’EI durant la vigència del contracte se’ls acompanya perquè adquireixin eines i habilitats que els permetran fer el salt a l’empresa ordinària.

Com va néixer aquest projecte dins de l’associació?

Jordi: El 2007 des de l’associació es realitzaven formacions per a joves en l’àmbit de reformes i manteniment d’edificis i quan aquests s’incorporaven al mercat laboral ordinari la majoria no era capaç de sostenir la feina. Per això es va decidir crear l’E.I., fent del contracte eina educativa des d’on treballar les competències transversals i aplicar els coneixements tècnics adquirits durant la formació.

L’empresa d’inserció de Saó treballa en tres línies; reformes, disseny i neteja. Com han evolucionat aquestes línies?

Jordi: A linici de la línea de reformes els destinataris eren només joves, però per les necessitats de la societat, l’edat i els perfils dels treballadors, hem anat incorporant persones adultes que es troben en atur de llarga durada.

Quan vam començar fèiem sobretot obra privada, molt lligada a persones que coneixien el projecte, i també encàrrecs de les congregacions fundadores.

Els arranjaments de pisos  de Serveis Socials van arribar al cap dels anys, quan ja portàvem un temps demostrant que la nostra feina era tan professional com la d’una altra empresa. A poc a poc, ens vam a anar obrint a empreses, comunitats de propietaris, etc.

Actualment, estem introduint l’economia circular dins del nostre procés d’obra.

Olga: La línia de neteja va sorgir arran de la pandèmia i del confinament. Van arribar a Saó un volum elevat de dones que s’havien quedat a l’atur i buscaven poder conciliar la seva vida familiar amb la laboral.

Les dones van ser les primeres afectades pels ERTE, perquè eren les que tenien condicions laborals més precàries i era més econòmic acomiadar-les.

Afegir la línia de neteja a l’E.I. va ser una manera de donar oportunitats laborals a dones amb aquests perfils. El 2020 i 2021 sobretot col·laborar amb la línia de reformes, fent neteges de final d’obra. Però a partir d’una campanya que vam realitzar la nostra cartera de clients i de serveis ha incrementat i ens ha fet créixer exponencialment, i per tant hem pogut contractar més dones.

Berta: El 2011 es va crear la línia de disseny per obrir un àmbit nou més creatiu i donar accés a les joves, ja que l’àmbit de reformes no els hi era motivador. Respecte als últims dos anys s’està diversificant la cartera de clients. Al començament els clients eren principalment ajuntaments i fundacions, i ara estem accedint a l’empresa privada, i fent col·laboracions amb empreses i entitats del territori.

El repte del 2023 continuar creixent i donar més oportunitats als joves. També, fer que el disseny sigui inclusiu i accessible, entenent per accessible que siguin comprensibles des de qualsevol suport, i des de qualsevol diversitat funcional.

Com són els joves que arriben a l’empresa? En quina situació es troben?

Olga: La majoria de les persones que contractem a neteja es troben en atur de llarga durada, amb l’autoestima tocada, que han perdut la confiança en les seves capacitats, i també hàbits i rutines, com ara, aixecar-se al matí, arribar puntual, si no pots anar a treballar avisar o justificar una absència d’un dia. A l’E.I. agafen seguretat, s’apoderen, veuen que són capaces de tornar al mercat laboral.

La seva estada a l’E.I. els retorna la motivació per aconseguir feines en sectors diferents dels de la neteja. Per exemple, dones amb perfils administratius que acaben trobant feina en el seu sector.

Jordi: A reformes ens trobem amb dos tipus de joves; per una banda, els residents al Prat, que han abandonat els estudis i viuen amb la família, però que en el seu entorn no tenen les eines per poder-los ajudar a sostenir els estudis o a trobar feina. Per una altra, els joves extutelats, on hi ha una manca de referents familiars que fan que siguin joves que estan molt sols.

Els joves recuperen la seguretat en ells mateixos, aprenen a treball en equip, que no estan gens acostumats, i tenim cura de què, quan s’acabi el contracte a l’EI, puguin sostenir una formació o un contracte a una empresa ordinària.

Berta: A disseny són molt joves, entre els 16 i els 23 anys. S’incorporen a l’E.I després d’haver passat per la formació, que els ha servit per adquirir coneixements de disseny i sobretot trobar una via per recomençar i reactivar-se. Valoren molt, perquè no hi estan acostumats, que les seves propostes s’escoltin, els apodera, i aprenen a treballar en equip.

La pandèmia no ha ajudat, els ha agafat a l’adolescència, ens trobem amb casos de salut mental, de TEA, amb dificultats per sostenir l’atenció i concentrar-se, etc. Els primers mesos aguantar la jornada laboral se’ls hi fa dur, agafar els hàbits, per exemple, com fer una parada per dinar, ens diuen: ahora no me apetece, no tengo ganas. Els hi hem d’explicar que s’ha de descansar, agafar forces per continuar amb ganes. Tot i això, agafen el ritme ràpid. L’objectiu és fer-los intervenir en projectes reals i mostrar-los quines són les seves millors qualitats per introduir-les als treballs professionals. L’evolució que viu un jove quan passa primer per la formació i després entra a formar part de l’E.I. durant un any, és molt gran.

Al final, estan totalment oberts a l’hora de parlar d’ells mateixos, de col·laborar, d’agrair, i també, tècnicament, les habilitats que han agafat amb les TIC, amb l’ordinador, els programes de disseny, és una evolució exponencial.

És igual si acaben dedicant-se al disseny o no, però que continuïn estudiant és el primer repte i sinó que acabin trobant una feina que puguin sostenir.