Entrevista amb l’Esther Martín, educadora social i coordinadora del SIS de l’Ajuntament del Prat

Parlem amb l’Esther Martín, educadora social i coordinadora del SIS, el Servei d’Intervenció Socioeducativa de l’Ajuntament del Prat.

Hola Ester, podries explicar-nos què és un servei d’intervenció socioeducatiu?

El SIS és un recurs que articulem al Prat des de la promoció, prevenció i protecció de la infància.

S’estructura a partir de tres nivells de prevenció, cada un dels quals disposa de programes específics: hi ha Ancora per infants de 0 a 6 anys, SIS Ruta que és gestionat per SaóPrat i engloba nen i nenes de 7 a 14 anys, Passarel·la per joves de 15 a 18 anys i Suetí un programa pilot al barri de Sant Cosme i gestionat per SaóPrat amb poques famílies multiproblemàtiques que requereixen una intervenció molt específica.

En relació amb aquest servei, quins són els seus principis i amb quina metodologia es treballa?

Des del SIS entenem que la família és capacitadora de les seves competències de cura, atenció i integració dels seus fills, per això treballem a partir d’un pla individual per a cada família i potenciant els seus recursos.

El procés d’atenció és integral, és a dir, la família ha de rebre una resposta a les seves necessitats i dificultats com a nucli.

Es fa un enfocament sistèmic, on es té en compte tota la família, per això, treballem relacions conjugals, parentals i relacions fraternals, entre els germans.

La metodologia consisteix en una intervenció de proximitat treballant des dels domicilis i fomentant la integració de la família en la comunitat i empoderar-los per promoure un lleure normalitzat en què l’infant participa lliurement d’allò que realment vol. A banda d’això, treballem per connectar a les famílies amb els serveis, com la salut i l’escola.

En últim lloc, impulsem un nou rol de la masculinitat, No veiem al pare com una figura benefactora dels recursos sinó que volem que sigui una persona implicada en la criança dels infants.

A més, en tots els programes hi ha la figura de l’educador o educadora i d’un o d’una terapeuta familiar. Tots treballen en equip i comparteixen mirades per entendre la realitat de cada família.

Tot aquest acompanyament es fa sense suplir la funció de la família. Per exemple, si des de l’escola es detecta que l’infant o adolescent te dificultats, no anem a parlar amb la tutora, sinó que la nostra funció és fer arribar la mare a la tutora perquè tracti les dificultats del seu fill, i d’aquesta forma participi en la criança.

Des dels projectes de Suetí i SIS Ruta de Saó, treballem amb les famílies en situació de risc de vulnerabilitat social, donant suport i orientació per garantit una criança positiva i responsable.  Com definiries una criança positiva i responsable? I com influeix en el desenvolupament dels infants?

Definiria la criança positiva a partir de la funció nodridora, socialitzadora i educativa que té la família.

Per mi el bon tracte dels infants o adolescents té a veure amb tots  els elements que garanteixen la protecció i el bon desenvolupament de l’infant i/o l’adolescent i estan relacionats amb els vincles afectius amb la família, les característiques individuals, l’existència de contextos que potencien el creixement i la capacitat dels infants i adolescents, i la xarxa de suport.

Inversament, l’absència d’aquests elements pot portar a situacions de risc o de desemparament.

Des del SIS treballem amb les famílies les accions comunitàries, lleure compartit, com anar al teatre, i també de millorar hàbits i rutines dins del domicili. Per exemple, treballar àpats amb família, sembla una cosa molt simple, però que en famílies que tenen desestructuracions  no ho tenen incorporat. Tot això és una criança positiva i que potencia un espai enriquidor pel desenvolupament de l’infant.

Cal destacar que la detecció és molt més fàcil en adolescents que en infants per l’externalització del seu malestar. A la infància es treballa amb indicadors de probabilitat no de risc. En aquesta etapa, només podem parlar de què si la mare i el pare continuen amb aquestes dinàmiques en un futur la criança d’aquest infant podia ser d’una forma determinada, però també podria no ser-ho.

Els factors de risc són dificultats, barreres, obstacles de la vida diària que recau sobre les famílies. Quins són els factors de vulnerabilitat més presents en la societat actual?

L’atur, la manca d’habitatge o preus excessius, famílies monoparentals, paternitat absents, pobresa en general, augment de problemàtiques en salut mental i manca de recursos per cobrir les necessitats de la població, tant en adults com infants i joves, i conflictivitat entre progenitors i possibles instrumentalitzacions dels fills i filles, utilitzant-ho com a premi. Això pot causar efectes molt greus.

Des dels projectes d’infància i família de Saó, entenem que els factors de protecció són les fortaleses i recursos que les famílies haurien de tenir per fer front a les dificultats que es presenten en la vida diària. Quins són aquests factors de protecció?

S’ha de treballar els bons tractes a l’infant des de la gestació afavorint els vincles parent-filial segurs i sans i potenciant les capacitats i habilitats de les famílies.

Específicament, s’ha de treballar per millorar les relacions socials i amb la comunitat, facilitant l’accés dels recursos, enriquint la seva xarxa de suport informal, apropar a les famílies a l’oferta cultural del municipi i promovent el temps lliure en família.

Paral·lelament, s’ha de treballar per augmentar el benestar dels infants i adolescents millorant les capacitats de cura i atenció, generant espais de joc i relació i facilitant l’accés a activitats esportives lúdiques i culturals.

Com es pot acompanyar en aquest aspecte a les famílies en risc social del Prat?

Treballem des d’intentar apoderar la família per tal de construir una relació positiva amb l’escola, la salut i el lleure.

Hi ha una conseqüència directa entre una criança responsiva i la salut física i psíquica dels nostres infants, però no és fàcil canviar patrons parentals i/o marentals heretats i per fer-ho és necessari fer una inversió amb espais de difusió, trobada i promoció de parentalitats/marentalitats positives que tinguin un impacte directe al desenvolupament dels infants mitjançant un vincle segur amb les seves famílies des del moment de la concepció.

Per aconseguir aquests impactes, els professionals acompanyen les famílies, donant-les-hi les eines i el suport necessari per a la presa de decisions, però sempre partint del paper actiu de la família com a protagonista del seu projecte de vida i com a responsable final de la presa de decisions. Tenint en compte que cada família és única i que el que funciona amb una potser amb altre no funciona.

El professional ha de ser una persona propera, que coneix la família globalment i, partint de les seves motivacions, interessos i capacitats, l’acompanya compartint amb ella un projecte comú de canvi i de millora.

És molt important que aquest acompanyament es faci des d’un enfocament positiu, encoratjant les famílies i animant-les, oferint-les els recursos necessaris i assessorant-les des de la crítica constructiva.

Es realitzen tres tipus d’intervenció. Primerament, sessions d’assessorament i orientació individual o familiar per establir dinàmiques relacionals positives i constructives. També un acompanyament socioeducatiu per facilitar la participació de les famílies els recursos formals i informals existents al territori. I tallers grupals per posar en pràctica hàbits, valors o normes de la vida quotidiana o tractar temes específics, donant resposta als interessos i necessitats de les famílies.

Per acabar, amb quin temps es considera que una família pot aconseguir els recursos i l’autonomia per millorar la situació de vulnerabilitat i desvincular-se de Serveis Socials?

Això dependrà de les circumstàncies i les necessitats concretes de cada família. Des del SIS establim un temps màxim d’intervenció de dos anys, i al Suetí de tres anys per l’equip petit i els pocs recursos.

Però a Serveis Socials no la tenim com a tal, jo considero que desvinculo a la família quan aquells indicadors de risc que van portar a una situació d’infància en risc l’obertura de l’expedient a serveis socials deixen d’estar i la família té autonomia, s’ha apoderat i pot resoldre les seves dificultats per ella mateixa. Si en dos anys no hem aconseguit que els indicadors de risc desapareguin derivem el cas.