Entrevista amb Olga Valls, responsable de projectes d’inserció laboral

Al voltant del 30% de les persones que participen en el projecte d’inserció i prospecció aconsegueixen una oportunitat laboral.

Parlem amb Olga Valls, coordinadora del projecte d’inserció laboral, perquè ens expliqui la seva funció a SaóPrat per millorar l’ocupabilitat de joves i adults i aprofitar les oportunitats laborals.

Podries dir-nos quina és la teva missió a Saó Prat?

El meu propòsit a Saó és liderar l’equip d’inserció i prospecció per ajudar els joves i els adults del Prat de Llobregat a accedir al mercat laboral potenciant el seu talent i connectant amb els recursos del territori.

Per aconseguir aquest objectiu, és fonamental tenir una visió global de la situació del mercat laboral i dels recursos del territori i, per descomptat, dels diferents projectes de Saó per fomentar les sinergies que donin resposta a les necessitats detectades als participants del projecte inserció.

Quina és la teva experiència al llarg dels anys de treball amb joves i adults exclosos del món laboral?

Abans d’iniciar un procés de recerca de feina, és bàsica abordar altres qüestions fonamentals a l’hora de contractar, com l’autoestima, les situacions de desequilibri emocional, la regulació de les expectatives, entre d’altres. Una persona emocionalment estable, amb seguretat, amb idees clares de fins on pot arribar, té moltes més possibilitats de trobar feina i mantenir-la.

Hi ha una gran diferència entre els joves i els adults. D’una banda, la majoria dels joves han abandonat l’escola i molts no han acabat la secundària. Arriben a Saó amb unes expectatives molt altes de trobar feina immediatament i amb certa dignitat, cosa que no és el cas. Per això, fem una tasca essencial de contenció emocional, informant-los que han de ser conscients que per aconseguir una feina digna han de tenir un nivell mínim d’estudis o de formació.

Al principi, això els genera frustració. Creuen que quan surtin de l’escola, trobaran una feina de seguida, i no passa tan de pressa com esperaven, ni troben el tipus de feina que els agradaria. A Saó treballem per motivar-los a reprendre els seus estudis o formar-se perquè puguin triar una trajectòria professional. 

En el cas dels adults, efectivament, la gran majoria no tenen estudis superiors, però sí experiència, i les portes que es tanquen per manca de formació acadèmica, s’obren amb l’experiència laboral.

En el nostre dia a dia com a professionals a Saó, les situacions amb les quals ens trobem responen a l’actual exigent mercat laboral. Per exemple, les dones més grans de quaranta-cinc anys amb responsabilitats familiars no tenen tantes oportunitats laborals. Aquesta és una realitat que genera frustració i que Saó ajuda a gestionar.

Dins l’àrea d’Ocupació, de la qual ets coordinadora, proporcioneu a les persones els recursos i les eines necessàries per trobar feina i mantenir-la. Com dueu a terme aquesta tasca?

L’orientació i l’acompanyament de les persones es realitza principalment a través de sessions grupals on treballem competències transversals com l’autoconeixement, les habilitats de comunicació, el treball en equip, la gestió de l’estrès, entre d’altres, i competències laborals anomenades FOL: Formació i Orientació Laboral, on ens centrem a treballar el CV, l’entrevista, i d’altres.

Pretenem que l’orientació sigui més personalitzada, per això organitzem sessions individuals per atendre les inquietuds, dubtes i fins i tot situacions emocionals que puguin sorgir al llarg de l’itinerari.

Quins programes i activitats oferiu per a aquesta finalitat?

Oferim una formació molt especialitzada en sectors concrets, segons la demanda real de les empreses. Formem les persones amb els recursos específics que requereix el mercat laboral, garantint així l’accés a una oportunitat de feina.

Però la veritat és que les condicions contractuals que s’ofereixen són molt precàries quant a temporalitat i salaris. Això fa que els treballadors continuïn venint a Saó per aconseguir una millor o segona feina.

Els nostres cursos de formació no estan homologats, però això ens permet acotar-los i crear formats a mida. Suposem que una persona està preparada per fer un curs de formació homologada. En aquest cas, els remetem a les entitats que els imparteixen al territori, activant la xarxa de la qual estem molt satisfetes de formar-ne part i aprofitar aquest recurs.

Un dels casos més reeixits d’aquests cursos de formació adaptats a la demanda laboral va ser el dels zeladors dels hospitals el 2021. Els hospitals estaven al màxim de la seva capacitat, no es podien cobrir les baixes, doblaven torns i la figura del zelador estava molt demanada. La formació no està homologada, i vam col·laborar amb una entitat que ens podia oferir la part tècnica. La formació va tenir una gran demanda, fins i tot vam tenir llista d’espera perquè ningú més no l’oferia al territori, i la vam proposar en un moment molt adequat.

Sempre organitzem la formació en dos blocs: competències tècniques i transversals. Les competències transversals fan referència al treball curricular i la gestió de la frustració, entre altres aptituds, i el gestionem des de Saó. La formació tècnica sempre la contractem fora. Busquem una empresa especialitzada i portem tècnics especialitzats en aquesta formació.

A Ocupació busqueu la complicitat de les empreses per donar oportunitats a les persones que tenen més dificultats per accedir a l’ocupabilitat. Com és aquesta col·laboració amb les empreses?

Fem formació especialitzada perquè estem en contacte amb diferents empreses i sabem què busquen els empresaris. Així que sabem que si formem aquestes persones amb aquestes habilitats, serà més fàcil que aconsegueixin una feina.

Per tant, la meva tasca també és detectar les necessitats de les empreses al Prat de Llobregat, ja que el 80% dels usuaris que accedeixen als nostres programes d’inserció són d’aquesta ciutat.

Des de fa uns mesos, assistim a un augment de les ofertes de feina al territori, però el problema és que la contractació, que es realitza, amb jornades de 10 o 8 hores setmanals, dificulta la planificació del futur de les persones. Com a resultat, sovint ens trobem amb una resposta frustrant quan a les entrevistes, els preguntem on es veuen d’aquí a cinc anys, i ens contesten que ni tan sols saben què estaran fent demà. I això genera molta frustració.

Ens hem adonat que la incertesa sobre el futur ha augmentat a conseqüència de la pandèmia de la Covid, i per això hem muntat un taller perquè les persones que participen en el projecte dibuixin i coneguin la pròpia xarxa de contactes al seu voltant, perquè al final, al món laboral, el que t’obre portes són els contactes. I això és difícil d’identificar per a ells.

La nostra relació amb les empreses es basa en un tracte personalitzat i proper.

En tenir un coneixement molt proper de la persona que sol·licita la vacant, és més fàcil fer un millor ajustament entre allò que l’empresa necessita i allò que la persona que sol·licita la vacant aporta. D’altra banda, també se’ls informa de les ajudes a la contractació de les que es poden beneficiar a l’hora de contractar els participants en el nostre projecte.

Les empreses tenen l’oportunitat de contribuir a construir futurs amb igualtat d’oportunitats, complint amb l’objectiu 8 dels ODS. Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom.

Quin èxit té aquest programa?

L’èxit és que al voltant del 30% de les persones que participen en el projecte aconsegueixen una oportunitat laboral. Encara que no obtenen contractes de llarga durada en molts casos, tenir aquestes experiències positives en què superen un procés de selecció i són contractats millora el seu estat emocional i els motiva a continuar buscant feina, trencant barreres com l’edat i la manca d’experiència.

Abans de la pandèmia, teníem més homes que dones assistint al programa, però després de la pandèmia, vam descobrir que les dones, que tenien contractes més precaris, eren les primeres a trobar-se sense feina, ja que són el perfil més barat d’acomiadar. Això va fer augmentar el nombre de dones que assistien al projecte d’inserció. Ara mateix, tenim al voltant de 50% de dones 50% d’homes participant en el projecte.

Des de Saó, participem en moltes xarxes del territori, com la de Serveis Socials i la de Promoció Econòmica, per captar persones per als nostres programes, però en els darrers anys hem tingut molt èxit a l’àrea d’inserció, amb moltes persones que arriben pel seu compte.

El món empresarial dona per fet aspectes com la puntualitat, l’assistència, el compromís i la responsabilitat, que solen ser desconeguts pels joves que venen de situacions en què no han tingut l’oportunitat de tenir referències positives. Cal tenir en compte que es tracta de persones en què ningú no ha confiat mai.

Així que hi ha una qüestió molt vivencial, i és que quan aquestes persones se senten escoltades i valorades, no et fallen, però mentre no tinguin aquest reconeixement no veuen la necessitat de comprometre’s.

En aquests casos, és bàsic orientar-los abans de la recerca de feina i, si és possible, donar-los una primera experiència en un entorn protegit que els serveixi d’eina per saltar a reconnectar amb el món laboral ordinari.

Les empreses saben que a Saó acompanyem les persones en tot el procés d’adaptació per millorar els aspectes que potser cal potenciar durant aquest temps.