Entrevista a Elena Muñoz, coordinadora projectes d’infància i família

“Creem processos en què les persones recuperen la confiança en si mateixes i se senten part activa de la societat, capaces d’aconseguir allò que es proposen”.

Parlem amb Elena Muñoz, coordinadora dels projectes d’infància i família, perquè ens expliqui la seva funció a SaóPrat per afavorir que els infants i les famílies de la nostra ciutat tinguin igualtat d’oportunitats i participin en la societat de forma activa i creativa.

Hola Elena, podries explicar-nos quina és la teva funció a SaóPrat? 

La meva funció és tenir una visió global de tots els projectes i poder interpretar la realitat de forma oberta.

Això em permet crear ponts, sinergies i interconnexions amb la resta de projectes de l’organització i amb els agents externs amb què treballem per aconseguir un objectiu comú, que és millorar la qualitat de vida de les persones, oferint-los una atenció integral i personalitzada que promogui la seva inclusió i participació social.

Per què són importants els projectes d’infància i família?

El primer pas és sempre reconèixer la persona i el seu context, validant-la amb una mirada possibilista, sense prejudicis ni judicis, sense etiquetes, considerant-la com un ciutadà actiu, des de les seves potencialitats, fortaleses i interessos, sense perdre de vista la protecció de la infància.

L’evolució de la nostra relació amb les persones sempre es basa en el respecte, considerant els temps i prioritzant la creació d’espais de diàleg per fomentar els vincles sense crear dependència.

Un cop creat el vincle socioeducatiu, s’estableix una relació de confiança i seguretat, on es posen a disposició de cada participant els recursos i els serveis necessaris perquè puguin generar el canvi necessari.

Quina és la situació actual dels infants i el jovent en risc d’exclusió al Prat de Llobregat?

Actualment, al Prat hi ha molts recursos i serveis enfocats a la infància, i amb els que, des de Saó, treballem conjuntament per millorar el benestar dels nens i adolescents.

Ara s’iniciarà el PLIA (Pla per a Infància i Adolescència) en què es prioritza la participació activa dels infants i adolescents perquè puguin dir la seva i parlar de les seves inquietuds, amb l’objectiu de dissenyar totes les activitats en funció de les seves necessitats , interessos i demandes reals.

Quins són aquests indicadors que alerten del risc d’exclusió dels nens i nenes i  adolescents?

Un dels indicadors més importants que hem observat és el benestar emocional. A Saó, el benestar emocional és una línia transversal que volem cultivar des de tots els projectes i àrees, i més concretament amb els projectes vinculats a la infància i les famílies.

Treballem conjuntament amb els serveis socials i l’acció social, i a través de programes i projectes, intentem reduir els indicadors de risc amb diferents accions dirigides a la infància, l’adolescència i les famílies.

D’una banda, el SIS Ruta i Suetí, que són dos projectes d’enfortiment familiars intensius, on tota la intervenció se centra a la família.

Tots dos projectes aborden i prevenen situacions de risc i desprotecció i contribueixen per establir pautes de criança i de millora de les habilitats marentals i parentals des d’una perspectiva preventiva i reparadora que parteix de les potencialitats de les persones que hi participen.

En el cas de SIS Ruta, s’ofereixen mesures de suport a l’escolarització, al treball en xarxa i comunitari i al lleure d’accés universal i inclusiu a infants i adolescents d’entre 7 i 14 anys i les seves famílies.

En el cas de Suetí, es tracta d’un projecte socioeducatiu, d’enfortiment familiar adreçat a famílies del barri de Sant Cosme.

És caràcter integral centrat en el desenvolupament personal, necessitats socioeducatives, gestió emocional, apoderament relacional i participació comunitària, per tal d’apoderar-les perquè s’acostin a la comunitat de la nostra ciutat.

D’altra banda, hi ha el projecte Som-riu, que és universal i obert a tots els nens i adolescents del Prat, amb l’objectiu d’universalitzar els serveis perquè les famílies puguin triar on volen apuntar als seus fill/es.

Contribuint a garantir l’accés universal al lleure positiu tenint en compte l’interès i desitjos dels infants i adolescents.

Com és el procés d’adhesió a un programa com el de Saó quan les famílies no són conscients que necessiten ajuda per millorar el benestar individual i familiar?

Moltes vegades les famílies no són conscients dels entorns poc constructius per als infants o adolescents que es generen, o no tenen recursos per millorar la situació de vulnerabilitat i risc que pateixen.

Per això és tan important per a nosaltres potenciar el treball en xarxa de tots els agents implicats.

Sempre posem les famílies al centre i des d’aquí ens articulem per activar els serveis necessaris. Moltes vegades veiem indicadors de risc o observem que una família necessita aquests serveis més especialitzats en entorns com l’escola, serveis especialitzats de salut mental o activitats extraescolars.

Quina és la teva opinió sobre l’evolució de les famílies que participen en les activitats de Saó?

Sempre és positiva. La participació amb les famílies és voluntària, elles decideixen si hi volen participar o no i junts creem un pla de treball conjunt.

Es tracta de projectes a curt termini i molt intensius, que duren de dos a tres anys. Amb un any de rodatge, ja s’observa una tendència clara en la reducció dels indicadors de risc i l’augment dels indicadors de protecció.

Què diries que ha de canviar en el sistema i la societat per millorar la situació dels nens i els adolescents en risc d’exclusió?

El treball en xarxa, sobretot, amb l’ecosistema educatiu i amb els serveis especialitzats de salut. El que hem de fer és posar a l’infant, al jove al centre, i a partir d’aquí articular-nos tots junts.

Per tot això, necessitem impulsar un canvi, ja que els ecosistemes estan fets per a perpetuar-se en el temps, amb mecanismes molt potents d’immobilismes i considero que, per a aconseguir aquest canvi, el més poderós és el canvi individual de les persones.

Per tant, hem de treballar de manera sinèrgica i amb el reconeixement mutu de tots els agents que treballem en xarxa per aconseguir una millora notable del conjunt de la comunitat en tots els àmbits.

Cal millorar les polítiques socials per reduir la bretxa social i apropar-nos a l’equitat.