Coneixem qui hi ha darrera de Nymmynbook

La Naomi Gómez i la Mercè Cabrera són les autores del blog Nymmynbook on fan ressenyes i recomanacions sobre tota mena de llibres. Comparteixen amb els altres la seva passió per la lectura i l’escriptura mostrant els seus llibres autopublicats

Qui hi ha darrere de Nymmynbooks?

Mercè: Aquest nom sorgeix l’any 2016 quan vam decidir construir un blog de ressenyes.  Ens vam conèixer en la mateixa esfera, les dues estàvem travessant una situació difícil d’assetjament escolar i ens vam convertir en un suport l’una per l’altre. Érem la persona que volíem tenir a classe.

Vam començar a parlar de llibres i ens vam adonar que ens agradava opinar entre nosaltres d’això.

I vam decidir començar amb el blog enviant propostes, però hi havia alguns autors que no contestaven o directament, et deien que no els interessava.

Malgrat això, hem tingut oportunitats molt boniques com per exemple, quan vam entrevistar a Javier Castillo que ara mateix és best-seller, o a la Katharine McGee, també a Blue Jeans.

En general, hem tingut moltes oportunitats, fins i tot en algunes ocasions els hem conegut en persona com per exemple a l’Anna Manso que és una escriptora catalana de Barcelona. També hem pogut conèixer a d’altres com a Alexandra Bracken en una signatura de llibres.

Com va començar la idea d’escriure juntes?

Naomi: Tot va començar al concurs d’escriptors joves Tintablava del Prat, que ho vam conèixer a través de l’escola. Vam participar tres anys, els que vam poder per la restricció d’edat; la Mercè va guanyar tres anys i jo dos anys.

Nosaltres, participàvem en la categoria de relats curts solidaris on vam veure que aquest format de relats solidaris ens permetia expressar coses que la societat a vegades no deixa, o coses que nosaltres pensàvem que eren importants.

Mercè: Ens permetia fer visible aquestes veus que no acostumen a sortir o que la gent no considera rellevants. Però va arribar un moment que per edat ja no podíem participar en el concurs, i ens vam adonar que hi havia moltíssims temes per tractar. A més ens ajudava a expressar les nostres inquietuds. Per això vam continuar escrivint fins a escriure el llibre.

Naomi: Vam començar fent 31 relats on la Mercè feia 15, jo altres 15 i un juntes. Al final van acabar amb el llibre «Voces Silenciadas: 51 relatos sociales».

Mercè: Ara tenim vint-i-un anys i no estudiem res relacionat. Jo estudio Medicina a l’autònoma i la Naomi Disseny gràfic i industrial a la UB, però ens agradaria continuar mantenint l’escriptura; ara estem començant a escriure per separat i atrevint-nos amb novel·la.

Que ha estat el millor de l’experiència d’escriure i crear Nymynbooks?

Mercè: El millor de l’experiència crec que ha estat la confiança i la complicitat que s’arriba a tenir amb la persona amb la qual ho comparteixes.

El millor és que saps que no estàs sol i tens més esperança. Si un dia no vols continuar i vols llençar la tovallola tens a l’altra persona que t’anima. És una retroalimentació.

Naomi: El millor és compartir les coses que aconsegueixes. Jo mai m’hauria cregut que podria haver-hi publicat un llibre.

Bàsicament, és el fet de compartir i obtenir coses que sola, hagués sigut més difícil, perquè no hauríem tingut els suficients ànims. Per exemple, jo no hauria participat en el concurs TintaBlava.

Fer les coses en conjunt et fa guanyar confiança i creure en tu mateixa.

Us ha ajudat a escriure a fer front a la situació d’assetjament?

Mercè: Per a mi el concepte no és superar un trauma, sinó aprendre a viure amb això. Així que personalment, la lectura i l’escriptura, és una via de canalització de les emocions que serveix per objectivar les solucions que té el problema.

Has de veure que tu no estàs fent res dolent i que sortiràs d’això i acabaràs aconseguint allò per què estàs treballant.

Naomi: Et permet expressar allò que no pots dir a ningú, que és més profund i que no saps com explicar. Escriure és una forma de treure aquell pes, és una manera de fer-ho una mica més real perquè ja està en un paper i s’ho pot llegir algun altre. Ajuda a fer les coses més tangibles perquè si ho puc explicar en un paper, també ho puc explicar a un altre.

Si pateixes i no saps per on abocar-ho és molt difícil continuar, però escriure són com petites dosis de poder fer-ho. La lectura significava una evasió positiva.

Penseu què és cert que els i les joves llegeixen menys literatura?

Mercè: Jo crec que llegeixen menys a l’escola. És a dir, normalment t’imposen una lectura i uns llibres que no t’agraden. Molts companys meus odiaven la lectura per això, perquè només coneixen aquest tipus de llibres.

En el meu cas, quan anava a l’institut, es va implantar mitja hora diària de lectura del llibre que tu volguessis i això va fer que molta gent de la meva classe s’animés a llegir.

Naomi: el problema d’ara, és que, pel que veig al meu entorn, es llegeix un altre tipus de lectura.

La lectura d’internet, que no vol dir que sigui dolent, però no acaba de ser una literatura com la què es coneix. Són lectures d’aplicacions que permeten publicar, i hi ha a vegades que no és la mateixa qualitat, no posa filtres.

Què us va motivar a fer la proposta a l’associació SaóPrat?

Mercè: Jo ja coneixia Saó, perquè el meu germà va anar-hi quan era petit i tenia un bon record de les experiències que m’explicava. A més sabia que era un lloc on s’ajuda i es fomenta valors, i on s’impliquen molt en l’educació dels nens i nenes. Per això, vam pensar en Saó. Perquè era una idea que estàvem plantejant de fer als instituts, però vam voler començar a un lloc una mica més petit i sobretot que fos voluntari, és a dir, que els nens i nenes vinguessin amb ganes i no obligats perquè estan a classe.

Naomi: A més com a nosaltres ens va ajudar la lectura volíem compartir-ho amb ells i elles, i que sabessin que poden trobar un recurs com és escriure o il·lustrar. Volíem compartir això que a nosaltres ens feia bé.

Com valoreu l’experiència de fer un taller d’escriptura amb adolescents?

Mercè: a mi m’ha agradat molt, a la sortida sempre comentàvem que tornàvem a casa amb el cor ple d’escalfor i bons valors. Ja que els infants són el futur, són la generació que ens aixecarà després a nosaltres i veure que tenien tanta educació que eren tan respectuosos, que es parlaven uns als altres amb consideració tenint en compte qualsevol detall. Són joves madurs i que transmeten molta tranquil·litat. Ens feien tornar a casa amb molta energia.

Naomi: sempre sortíem molt contentes pensant que tot havia sortit bé i que s’ho havien passat bé. Sempre ens donaven una abraçada quan ens acomiadaven. Ha sigut molt positiu veure que els interessava i els agradava fer-ho i que estaven contents que és el principal.

Com es pot fer una literatura inclusiva?

Mercè: des de la meva experiència, hi ha moltes crítiques a autors que els hi diuen que no són suficients inclusius. Jo crec que la gent és una mica injusta, perquè la inclusivitat ha de néixer del cor no ha de ser imposada. Jo crec que això neix d’un procés d’educació, és a dir, si tu et reeduques a tu mateix mirant al teu voltant, les persones que t’envolten… veus que ningú és igual, que tothom té una peculiaritat, i que ha de ser representada. Llavors al final és observar i reeducar-te.

Naomi: Com ella diu, no s’ha d’imposar perquè quan escrius t’ha de sortir natural que hi hagi una persona que pugui ser d’un col·lectiu determinat. Una literatura inclusiva comença per tractar-ho amb naturalitat i cada dos per tres presentar a una persona i dir com és, no és natural. Per exemple, el protagonista del llibre pot ser bisexual i no ha d’anar d’això el llibre.

I finalment, per què penseu vosaltres que és important fomentar la lectura entre els més joves?

Mercè: a part de totes les indicacions habituals de què la lectura millora l’ortografia i fomenta la creativitat, és una via d’escapament ràpida i fàcil que no posa en perill la teva integritat. Habitualment, la gent, quan és jove, acostuma a abocar-se a les vies d’escapament com les drogues i davant d’un problema la lectura és una solució intel·lectual menys perillosa i que ens reeduca.

Naomi: També fomenta l’aprenentatge de determinades emocions. Si estàs passant un mal moment, en molts llibres es reflecteix el sentiment de l’amor o l’amistat. Nosaltres hem après moltes coses que no hem viscut, però les hem après de llegir-les.