Parlem de salut mental amb l’Albert Alonso responsable de Situa’t

Parlem sobre salut mental especialment en joves amb l’Albert Alonso, psicòleg i actual responsable de l’espai Situa’t, un programa que pertany a Activa’t i on s’ofereix informació, orientació i acompanyament sobre qualsevol aspecte relacionat amb la salut mental.

Hola Albert, que és Situa’t? Quines són les teves responsabilitats?

L’Espai Situa’t és un servei d’informació i assessorament a persones amb trastorn mental i el seu entorn, i també per a persones amb un malestar emocional significatiu i, per tant, vulnerables de patir un trastorn mental.

Poden accedir-hi demanant cita prèvia o derivades d’altres recursos com el CAP o serveis socials.

La meva funció principal és l’acollida de les persones usuàries del servei, oferint un espai segur i confidencial on poder escoltar-les, acompanyar-les i orientar-les cap als diferents recursos disponibles al Prat.

Com definiries la salut mental? Quan parlem de benestar emocional a què ens referim?

La Salut Mental la definiria com un estat de benestar psicològic, mitjançant el qual la persona és capaç d’afrontar les diferents situacions vitals i de desenvolupar-se individualment i col·lectivament.

El benestar emocional podria definir-se com un conjunt de sentiments i sensacions positives que ens permeten adaptar-nos a les diferents situacions i demandes de l’entorn.

Quina diferència hi ha entre malestar emocional i trastorn?

El malestar emocional és un conjunt de sensacions i sentiments que poden aparèixer puntualment en diferents moments vitals, especialment aquells que suposen un fort impacte emocional i alts nivells d’estrès. Si la persona no té els recursos per manegar aquest malestar i es cronifica en el temps podria derivar en un trastorn mental, per tant, és un estat psicològic previ.

En canvi, el trastorn mental es tracta d’un patró més estable a nivell cognitiu, emocional i/o comportamental on queden afectats processos psicològics bàsics com ara l’emoció, la motivació, la percepció, etc. I que dificulta l’adaptació a l’entorn generant un malestar intens en la persona i interferint en la seva vida diària.

Cal destacar, que una persona pot tenir un diagnòstic de salut mental però tenir benestar emocional, ja que hi ha un tractament i un suport psicològic, això passa perquè emocionalment estàs bé. Al contrari, una persona sense un diagnòstic de trastorn mental pot experimentar un elevat malestar emocional.

També cal dir que hi ha persones amb vulnerabilitat genètica a patir un trastorn, però si hi ha un suport social, i aquesta persona disposa d’eines de gestió emocional, pot ser que no es desenvolupi.

Quins senyals d’alerta podem detectar per poder iniciar a temps un acompanyament cap a serveis especialitzats?

De forma general, quan es percep un malestar emocional intens que desborda a la persona, i aquesta no se sent capaç de gestionar-lo.

Alguns senyals d’alerta que ens poden indicar que una persona està patint un trastorn mental podrien ser el progressiu aïllament social, comportaments inusuals i canvis dràstics en el son, la gana o la cura personal.

Quines opcions tenen els joves i les seves famílies del Prat per buscar ajuda?

Al Prat de Llobregat hi ha una gran quantitat de recursos municipals i una extensa xarxa associativa involucrada en la salut mental.

Un primer pas podria ser acudir a l’Espai Situa’t, on qualsevol persona que tingui un malestar emocional intens o un trastorn mental, o bé alguna persona del seu entorn, poden rebre acompanyament, assessorament i informació de tots els recursos disponibles.

Per això és molt important tenir un mapa de recursos actualitzat i la coordinació amb els diferents agents involucrats en la salut mental, des de serveis municipals a xarxa associativa.

Un altre recurs de referència és El Lloro, un equipament municipal, conformat per un equip multidisciplinari, adreçat a les persones joves i centre de referència per a polítiques de joventut. També l’associació SaóPrat, una entitat sense ànim de lucre que acompanya nens i nenes, joves i famílies en risc d’exclusió social i conformada per un equip de professionals que lluiten per una societat inclusiva i solidària.

Els joves i les joves són un col·lectiu molt vulnerable a l’hora de patir problemes de salut mental. Quins factors que porten als joves a patir problemes de salut mental?

Hi ha diversos factors de vulnerabilitat a l’hora de patir un trastorn mental, des de biològics a psicològics i socials. La situació social actual, les dificultats per accedir al món laboral, la inestabilitat econòmica que això comporta, i especialment la pandèmia, han sigut factors clau en l’increment del malestar emocional i, per tant, en el nombre de persones que pateixen un trastorn mental.

Cal destacar, el problema que suposa les xarxes socials, per una banda, són una font d’informació i de contacte social, però, per altra banda, també són una font de patiment psicològic molt elevat, ja que generalment es comparteixen coses bones, i no les situacions dolentes del dia a dia i que són totalment normals.

Això provoca que la persona únicament rebi aquest input i interioritzi que el que és normal és que tot sigui meravellós. Aquesta sensació pot desembocar en frustració per sentir que no és normal el que li passa.

En relació amb les xarxes socials, molts cops, ofereixen informació distorsionada del que són els símptomes. Poden provocar una confusió?

És molt important que quan se cerqui informació a les xarxes, siguin fonts fiables. Però el més rellevant, és que quan hi hagi un malestar es consulti a un professional que el pugui orientar. Perquè moltes vegades es confon un malestar emocional temporal amb un trastorn mental, que pot ser un pas previ, però s’ha de diferenciar.

És a dir, és normal experimentar puntualment episodis d’estrès o tristesa, la diferència amb el trastorn, és quan es cronifica i interfereix en la vida diària de la persona.

Quan tens un moment de tristesa, que és totalment normal a la vida, hi ha molta tendència a dir que tens una depressió, per això és important diferenciar-ho.

Segons l’OMS, un de cada set adolescents de 10 a 19 anys té algun trastorn mental. Des dels projectes de joves de Saó, hem pogut veure que alguns joves tenen ansietat, addicció a les pantalles, afectació de la seva autoestima, inseguretat, trastorns de conducta alimentària (TCA) i en alguns casos, consum. Com afecta els problemes de salut mental en el rendiment escolar, per una banda, i en el dia a dia del jove?

Afecta en totes les esferes vitals, disminueix el rendiment escolar i, per tant, comporta dificultats educatives.

En el dia a dia el fet de patir un trastorn mental o un malestar emocional intens, pot ser un factor de vulnerabilitat de patir discriminació, vulneració de drets, exclusió social, estigmatització, conductes de risc, etc.

Creus que hi ha una bona gestió de la informació sobre salut mental dirigida als joves?

Crec que s’està fent una molt bona feina, especialment en la sensibilització i la lluita contra l’estigma, però sovint hi ha un gran desconeixement sobre els recursos existents per part dels joves, d’aquí la importància d’oferir un servei d’orientació i acompanyament.

Creus que les famílies i docents tenen informació sobre com actuar en el cas de detectar un problema de salut mental?

Depenent del professional i del seu àmbit poden estar més o menys capacitats, però especialment en el cas de les famílies molt sovint no saben com actuar i això comporta que les demandes d’ajuda professional i que el diagnòstic es faci més tard del que seria desitjable, incrementant així el patiment emocional de la persona i el seu entorn.

Normalment, són les persones de l’entorn, com la família, qui ho detecten, però la por a l’estigmatització que pot comportar assumir un problema de salut mental, fa que moltes famílies siguin reticents a demanar ajuda professional, d’aquí la importància de continuar treballant per sensibilitzar a la població i lluitar contra l’estigma a la salut mental.

Quin paper té la societat a l’hora de millorar la salut mental en general? I dels joves en particular?

La societat té un paper clau en la salut mental, ja que som un ésser social i, per tant, establim relacions afectives, també proporciona suport social i acompanyament a les persones vulnerables, la societat també té un paper clau en evitar situacions de solitud no desitjada, etc.

Aquestes accions basades en l’empatia i la cura dels altres, són accions importants que actuen com a factors de protecció.

Com a societat, també tenim l’obligació de lluitar contra l’estigma afavorint l’apoderament de les persones amb diagnòstic de salut mental i afavorir la seva integració a la comunitat, evitant així situacions de vulneració de drets.

De cara al futur, quins reptes es presenten en l’àmbit social per millorar el benestar emocional dels joves?

Penso que els pròxims anys seran tot un repte per als professionals de la salut mental, ja que amb el model de societat actual és previsible un increment dels problemes de salut mental, i serà força important continuar treballant en xarxa per tal d’oferir eines de prevenció i promoció del benestar emocional i l’augment dels recursos disponibles.