A SaóPrat entenem la salut mental com un dret humà i una condició necessària per al desenvolupament personal i comú, per aquest motiu, volem celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental i recordar la importància de donar suport i atenció a les persones que ho requereixen.
La salut mental segons l’OMS
L’OMS defineix la salut com: «Un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties» i afegeix, «la capacitat de les persones per a fer front a desafiaments i canvis».
La salut mental està lligada amb el benestar mental, que permet desenvolupar les nostres activitats amb normalitat (estudiar, treballar, prendre decisions, establir relacions…).
Els i les adolescents són el col·lectiu més vulnerable per desenvolupar problemes de salut mental, ja que es troben en una fase de creixement i desenvolupament personal.
Segons l’OMS, un de cada set adolescents de 10 a 19 anys té algun trastorn mental, això suposa el 14% dels joves.
Factors que afecten la salut mental
Aquests problemes apareixen arran de factors psicològics i biològics, la pressió social, l’exploració de la seva identitat, l’entorn familiar, la forma de criança, l’assetjament escolar i els factors socials, econòmics i geopolítics desfavorables.
Aquests adolescents tendeixen a patir exclusió social, discriminació, problemes d’estigmatització, problemes de salut física, dificultats en la formació educativa, i menys drets.
Trastorns més freqüents entre adolescents i joves
Segons l’OMS els trastorns més freqüents dels i les joves entre 15 a 19 anys són principalment l’ansietat amb un 4,6%, i la depressió amb un 2,8% de prevalença. Mentre que entre els adolescents de 10 a 14, el 3,1% experimentem dificultats per prestar atenció a causa del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).
Salut mental dintre de l’àmbit d’estudis
En l’estudi «Epidemiologia dels trastorns mentals en nens i adolescents», K. Ries (2009) va declarar que 25% dels joves d’arreu del món presenten algun trastorn mental. En molts casos passen desapercebuts, per això és important tenir una comunicació constant, oberta i honesta, per detectar-ho a temps de prevenir-ho.
Aquesta prevenció comença a la família i al centre educatiu, però al nostre país continua sent una assignatura pendent. Molts instituts es troben desbordats per les situacions d’acompanyament a l’alumnat que presenta dificultats, i a les famílies hi ha una manca d’informació o de negació de la situació, que dificulta buscar el suport adequat.
Conseqüències dels problemes de salut mental a les aules
Una de les conseqüències dels problemes de salut mental a les aules és que als adolescents i joves els hi costa més sostenir els estudis i que a vegades es tradueix en conductes que dificulten el ritme dins dels centres educatius, derivant en fracàs escolar i l’abandonament prematur dels estudis.
Des de fa 10 anys portem a terme el projecte Bassa, un projecte de SaóPrat, des del que acompanyem i orientem en grups reduïts de nois i noies en la realització de les tasques escolars, promovem hàbits d’estudi i l’adquisició d’autonomia personal amb l’objectiu que superin amb èxit els seus estudis i vulguin continuar formant-se.
Des del projecte Bassa ens hem trobat més que mai en què molts i moltes adolescents i joves arriben a l’espai afectats per les conseqüències dels problemes relacionats amb la salut mental.
Canvi en les necessitats dels i les joves
Arran de la pandèmia i de la creixent pressió social en la qual vivim, els i les joves presenten malestar en el seu dia a dia, baixa tolerància a la frustració, no saben identificar ni gestionar les seves emocions i on acudir per demanar suport.
Tenen ansietat, addició a les pantalles, afectació de la seva autoestima, inseguretat, trastorn en la conducta alimentària (TCA) i en alguns casos, consum. Però només la meitat han estat diagnosticats i reben atenció especialitzada.
Totes aquestes qüestions afecten el seu rendiment escolar provocant una desafecció cap als estudis, es redueix l’esforç envers la realització de les tasques acadèmiques i a vegades s’agreuja l’absentisme.
Per donar resposta a aquests alumnes s’intensifica el treball i l’acompanyament acadèmic durant les sessions grupals, de manera que els i les alumnes poden guanyar autonomia en les tasques i seguretat per realitzar-les. Dins d’aquest l’espai es generen moments per parlar de tot allò que els hi passa i que necessiten expressar.
A vegades el mateix espai grupal propicia que els i les joves facin una catarsi i entre ells i elles mateixes acabin trobant solucions conjuntes a qüestions que els angoixen.
Les tutories individualitzades permeten fer un seguiment molt més acurat i detallat de les situacions. S’ofereix un espai d’escolta i atenció plena on es poden traçar estratègies conjuntes amb el/la jove per acompanyar-lo en el seu procés. En algunes ocasions aquestes estratègies d’acompanyament fins i tot es materialitzen en la derivació o l’acompanyament a un servei especialitzat en salut mental.
Afermar el benestar emocional dels i les joves
La figura de l’educadora referent i la vinculació que s’estableix és un punt clau en les sessions de tutoria individual, és determinant per tal que els/les joves s’obrin i puguin explicar amb confiança el que els/les passa.
La nostra actuació davant de la detecció de possible simptomatologia entre els participants de Bassa, és sempre informar i treballar amb estreta coordinació amb els altres agents del territori referents de cada cas, i també amb altres serveis més específics dedicats a la salut mental.
Des de Bassa els acompanyem perquè creguin i confiïn en si mateixos. A SaóPrat, creiem en les persones, per això és clau oferir un espai de confiança i de construcció conjunta, on a través de la vinculació amb un adult referent se sentin segurs d’expressar els seus sentiments, dubtes, pors i projeccions personals.
El projecte de Bassa es desenvolupa en col·laboració amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat, CaixaProInfància, altres entitats privades i recursos propis.
Articles relacionats
Metro El Prat Estació
Rodalies El Prat Estació