Skip to main content

Segons l’OMS, el 50% dels trastorns de salut mental apareixen en l’adolescència, abans dels 14 anys. En aquest context, la depressió pot convertir-se en un obstacle important per al desenvolupament saludable dels joves.

Per aprofundir en aquest tema, parlem amb Víctor Calero Campo, Referent de Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària (RBEC) de l’EAP Pujol i Capsada i de l’EAP Disset de Setembre, qui ens oferirà la seva visió experta sobre la depressió a l’adolescència i el seu impacte en el futur dels joves, mentre conversa amb Maria, educadora del projecte PatiPami de Saó i Ocell de Foc.

Donem la benvinguda a Víctor. En primer lloc, ens agradaria que ens donessis una visió general de com la depressió afecta les persones adolescents i joves en la seva vida quotidiana, especialment en l’àmbit acadèmic?

Primer de tot, és important diferenciar entre el que és un trastorn depressiu, un episodi depressiu o un episodi de tristesa. No tota la tristesa és un trastorn o un episodi depressiu; podem estar parlant d’una tristesa adaptativa, potser a una pèrdua o a un estressor vital. La depressió té una major gravetat, disfuncionalitat i duració que la tristesa adaptativa.

A partir d’aquí, un trastorn o episodi depressiu comporta un estat d’ànim predominantment trist, buit o irritable que acostuma a acompanyar-se d’anhedonia, apatia i altres alteracions fisiològiques (canvis en la son, gana o fatiga), cognitives (pensaments d’inutilitat, culpa o mort) i afectives.

Òbviament, tot això comporta afectacions en l’àmbit acadèmic, sobretot en la motivació i la capacitat atencional.

depressio adolescents

Quins són els símptomes més comuns d’una persona adolescent o jove que està experimentant depressió?

El tret més característic de la depressió en adolescents i joves, és que l’estat d’ànim acostuma a ser irritable en comptes de trist. Pot acostumar a mostrar frustració, malhumor o ràbia.

És comú que el jove amb depressió abandoni els seus interessos o hobbies i es mostri més aïllat respecte al seu suport social (amics, família, parella).  A més, les persones joves acostumen a presentar son i gana excessiva.

Podries explicar els diferents tipus de depressió que poden afectar els i les adolescents i joves?

Existeixen diversos trastorns dins del grup de trastorns depressius: el trastorn de desregulació disruptiva de l’estat d’ànim (en nens de fins a 12 anys), el trastorn depressiu major (que comunament coneixem com depressió), el trastorn depressiu persistent o distímia (que dura dos anys o més) o el trastorn disfòric premenstrual.

A més, els diferents trastorns es poden categoritzar segons la seva gravetat o segons si presenten símptomes psicòtics.

depressio adolescencia

Com varien els enfocaments de tractament segons el tipus de depressió que experimenta un o una adolescent?

Segons el nivell de gravetat, es requerirà un tractament que combini tractament psicològic amb tractament farmacològic, que impliqui un treball multidisciplinari de major complexitat o que requereixi la participació, de forma més o menys activa, d’agents claus com la família i els educadors.

Quan és més probable que comenci la depressió en els i les adolescents i com podem detectar els signes primerencs?

La depressió pot aparèixer a qualsevol edat, infància inclosa, tot i que l’edat més probable d’aparició és el segment d’edat entre els 20 i 45 anys (30-50 en homes i 18-30 en dones).

Els signes primerencs poden ser variats i cal que prestem atenció a canvis en el comportament i la rutina, aïllament, desmotivació, no gaudir de les seves activitats preferides o hobbies i existència d’autolesions.

Un altre signe molt important i al que hem de prestar atenció és la solitud o haver patit un esdeveniment vital estressor o un dol (mort d’un familiar o d’una amistat, ruptura de parella, fracàs en l’assoliment d’un objectiu, etc.)

Existeixen mesures preventives que es puguin implementar per a reduir el risc de depressió en adolescents?

Intentar trobar espais d’escolta i contacte amb els adolescents on aquests puguin expressar els seus problemes, dificultats, pors o inquietuds, creant un clima de validació emocional. I buscar, en un següent punt, que aquest hàbit de comunicació emocional pugui arribar als seus nuclis afectius bàsics com són la família i els amics.

A Saó donem suport als estudis a més de 300 adolescents i joves i una de les claus és l’acompanyament individual on tractem temes més emocionals i motivacionals que interrelacionen amb el rendiment acadèmic i poden ser detonants en l’abandonament prematur escolar.

És possible detectar signes específics en el rendiment acadèmic que podrien indicar la presència de depressió en un estudiant? Existeixen estratègies específiques per fer costat als i les adolescents amb depressió?

Hem d’entendre que la relació entre depressió i rendiment acadèmic no és lineal i unidireccional, sinó que és bidireccional i de retroalimentació. Com hem dit, una percepció de fracàs o sensació de baixa autoeficàcia o d’indefensió poden ser factors detonants per un episodi de depressió.

D’altra banda, és obvi que presentar depressió afecta negativament en el rendiment acadèmic. Com hem dit, la depressió induirà la persona a un detriment en la motivació i l’interès acadèmic, a més d’afectar a la capacitat de concentració, atenció i presa de decisions. 

L’efecte en l’autoestima, l’autoconcepte i la percepció d’autoeficàcia també influiran negativament sobre el potencial acadèmic.

Des de l’Atenció primària, existeix el programa Salut i Escola, que, liderat per les infermeres referents, tracta de fer prevenció i promocionar la salut des de dins dels centres educatius.

D’aquesta forma, es poden detectar precoçment alumnes amb depressió (o risc de patir-ne) i es poden fer intervencions de cara a prevenir l’aparició.

Què han de fer els familiars, educadors/es i companys/es davant de la sospita que un o una adolescent està patint depressió?

Tots ells són actors importants en la vida d’un adolescent i en el seu desenvolupament, per tant, serà important la seva actuació, d’acord amb el seu rol, en el cas d’un adolescent que pateix depressió.

En aquest cas, el més important és mostrar-se accessible emocionalment i validar els sentiments de l’adolescent. Escoltar activament, mostrar-se proper, sostenir el patiment i, en cas de rebre-les, intentar donar resposta a les seves peticions. Hem d’intentar no forçar a l’adolescent i respectar els seus ritmes, no minimitzar la seva situació i no intentar fer de psicòleg (per això és crucial que cada actor actuï des del seu propi rol).

S’ha d’intentar dins del possible, fomentar el sentit de responsabilitat de l’adolescent sobre la seva pròpia millora i canvi; i si és necessari, recomanar ajuda professional.

Quin és el paper dels i les professionals de l’educació en el suport a estudiants amb problemes de salut mental, especialment la depressió?

En el cas d’adolescents és important que existeixi un treball en xarxa entre professionals de la salut mental, professionals de l’educació i família.

Ens quedem amb aquest missatge tan important: la depressió es pot tractar i amb ajuda, els i les adolescents poden superar-la i construir un futur positiu.

Donem les gràcies a Víctor per aquesta entrevista tan informativa. Esperem que aquesta sigui útil per a tothom que la llegeixin.

Articles relacionats

Depressió a l'adolescència

Depressió a l’adolescència i l’impacte en el seu futur

| Joves | No Comments
Segons l’OMS, el 50% dels trastorns de salut mental apareixen en l’adolescència, abans dels 14 anys. En aquest context, la depressió pot convertir-se en un obstacle important per al desenvolupament…
Emancipació dels joves

Parlem del futur dels i les joves

| Actualitat, Joves | No Comments
Recentment, vam tenir l'oportunitat de participar en el programa «Ningú és perfecte» amb Sandra López de «elprat.ràdio», on vam presentar els projectes Ocell de Foc i PatiPami de SaóPrat, i…

Entrevista a la Maxi, sobre SaóNeteja i el taller de Bella Aurora

| Empresa d'Inserció | No Comments
«Ha cambiado todo, todo para bien. Antes me estaba hundiendo, no quería salir ni arreglarme. Ahora tengo más ánimo, voy a trabajar, a pasear, a tomar algo con las amigas.»…

SaóNeteja visita el laboratori de Bella Aurora

| #femSaó, Actualitat | No Comments
L'equip de Saó Neteja va participar en un taller realitzat amb els laboratoris Bella Aurora El nostre equip de SaóNeteja van gaudir d'una jornada molt especial a les instal·lacions de…
0 0 vots
Article Rating
Subscriu-te
Notificar de
0 Comments
Comentaris en línia
Veure tots el comentaris